Els arxiprestos del Penedès i Garraf, sobre la crisi econòmica

La pandèmia que vivim és una emergència sanitària, en primer lloc, però comporta també una crisi econòmica, que es pateix a cada territori segons les característiques dels sectors econòmics propis de cada lloc.

Davant aquesta situació, els arxiprestos del Penedès i el Garraf han vogult fer una nota, amb el següent contingut:

El passat mes de juny els bisbes catalans van publicar una nota sobre la crisi industrial i laboral a Catalunya que començava dient: «Al sofriment personal i familiar que ens està provocant la pandèmia de la Covid-19 s’hi ha afegit una nova crisi de gran importància social i econòmica, provocada pel tancament d’empreses i plantes de producció».

A les comarques del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf), el tancament d’empreses s’està aguditzant aquestes darreres setmanes, un greu fet que s’afegeix a la caiguda espectacular del turisme a causa de la pandèmia, la crisi del petit comerç i també als problemes crònics que pateix la pagesia del Penedès, i que provoca una dramàtica pèrdua de llocs de treball i un gran dany social.

Com a mossens responsables de les comunitats cristianes d’aquest territori, volem fer arribar la nostra veu, que s’afegeix a la dels alcaldes de les nostres viles i pobles, per reclamar una atenció especial per part del govern català a l’afectació de la greu crisi sanitària i socioeconòmica provocada pel coronavirus de la Covid-19 a les nostres comarques.

Pensem que es fa necessari un pla específic amb els recursos econòmics per a la recuperació socioeconòmica del Penedès que prioritzi el foment de l’ocupació laboral en tots els municipis, així com també la millora de les inversions sanitàries i les infraestructures.

Demanem que tothom, en la mesura de les seves responsabilitats, s’esforci per crear llocs de treball dignes i veritablement útils per a la societat en bé de les famílies de les nostres comarques. Ens animen a fer-ho les paraules del papa Francesc el passat dia 1 de maig, quan reclamava treball digne per a tothom i afirmava amb força: «Qualsevol injustícia que es comet contra un treballador és un abús a la dignitat humana».

Des de les parròquies, a través de les Càritas, a més de moltes altres accions, també ens comprometem a continuar portant a terme programes d’inserció laboral i economia social.

Desitgem que tots els agents socials treballin conjuntament per una represa que afavoreixi el conjunt de la societat del Penedès i el Garraf sense exclosos ni descartats per a caminar cap a una justa recuperació social i econòmica.

Mn. Xavier Aymerich Miñarro, Arxiprest de Vilafranca del Penedès (Bisbat de Sant Feliu de Llobregat)

Mn. Carles Catasús Pallerola, Arxiprest d’Anoia (Bisbat de Sant Feliu de Llobregat)

Mn. Josep Pausas Mas, Arxiprest de Garraf (Bisbat de Sant Feliu de Llobregat)

Mn. Norbert Miracle i Figuerola, Arxiprest del Baix Penedès (Arquebisbat de Tarragona)


Aquesta nota la podeu trobar públicada també al web de la Conferència Episcopal Tarraconense.

Els arxiprestats són agrupacions de parròquies amb finalitats d’una millor relació pastoral a diferents nivells, sota la coordinació d’un dels sacerdots que hi pertany, el qual rep el nom d’arxiprest. És una terminologia eclesiàstica que no coincideix amb altres circumscripcions civils, com ara les comarques.

 

“Com Jesucrist, obligats a fugir”

És el lema de la 106a Jornada Mundial del migrant i refugiat, que se celebra el proper diumenge 27 de setembre.

El papa Francesc, en el seu missatge per aquesta commemoració, ens exhorta a descobrir i conèixer més a fons la realitat dels desplaçats interns. L’Església pren la definició establerta per l’ACNUR sobre els “desplaçats interns”:

Son les persones en moviment, vulnerables i oblidades de la nostra època. S’han vist forçats a fugir, abandonant les seves llars o llocs de residència habituals, sobretot com a resultat o per evitar els efectes de conflictes armats, situacions de violència generalitzada, violacions de drets humans o desastres naturals o provocats per l’home, però que no han creuat la frontera d’un Estat reconegut a nivell internacional.

El missatge del papa Francesc per a la Jornada Mundial del migrant i refugiat 2020 es va fer públic amb data 13 de maig. Des d’aleshores, la Secció Migrants i Refugiats del Vaticà, cada mes ha anat desenvolupant els temes que tracta el Sant Pare en el seu missatge mitjançant un vídeo, que recull també testimonis de diversos llocs del món. Els punts desenvolupats són:

conèixer per comprendre,

apropar-se per servir,

escoltar per reconciliar-se,

compartir per créixer i

involucrar per promoure.

Per acabar el seu missatge, el papa Francesc escriu una pregària, que li ve suggerida per l’exemple de sant Josep, que es va veure obligat a fugir a Egipte per salvar l’Infant. Fem-la nostra en aquesta Jornada:


Pare, vós vau encomanar a sant Josep el més valuós que teníeu: l’Infant Jesús i la seva mare, per a protegir-los dels perills i les amenaces dels malvats.

Concediu-nos també a nosaltres de poder experimentar la seva protecció i la seva ajuda. Ell, que va patir el sofriment de qui fuig a causa de l’odi dels poderosos, feu que pugui consolar i protegir tots els germans i germanes que, empesos per les guerres, la pobresa i les necessitats, abandonen la seva casa i la seva terra per a posar-se en camí, com a refugiats, cap a llocs més segurs.

Ajudeu-los, per la seva intercessió, a tenir la força per a continuar endavant, el consol en la tristesa, el valor en la prova.

Doneu als qui els acullen una mica de la tendresa d’aquest pare just i savi que va estimar Jesús com un fill veritable i va sostenir Maria durant el camí.

Que ell, que es guanyava el pa amb el treball de les seves mans, pugui proveir del necessari als qui la vida els ho ha pres tot, i donar-los la dignitat d’un treball i la serenitat d’una llar.

Us ho demanem per Jesucrist, el vostre Fill, que sant Josep va salvar en fugir a Egipte, i per intercessió de Maria Verge, a la qual va estimar com espòs fidel d’acord amb la vostra voluntat. Amén.

Coneix el Santuari de Clariana


Catalonia Sacra proposa una visita guiada per conèixer les singularitats del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Clariana (Alt Penedès), projectat i dirigit per l’arquitecte Dr. Joan Bassegoda Nonell.
Aquesta activitat cultural està prevista per al dissabte 26 de setembre, a les 11h, i serà conduïda pel Dr. Daniel Sancho. Es realitzarà amb tots els protocols d’higiene i de seguretat anti-Covid i amb un aforament limitat, per això cal fer una inscripció prèvia, amb un preu de 5 euros, al web de Catalonia Sacra.
Les peculiars formes i l’interior del santuari de Clariana ens conviden a descobrir una bellesa amagada entre les vinyes del Penedès: la planta de l’edifici presenta un presbiteri hexagonal, per damunt del qual hi ha un cimbori vuitavat, i dins dels murs podem gaudir d’un Sant Crist del s. XVII procedent del Museu Marès de Barcelona o d’uns magnífics mosaics de Santiago Padrós (1918 – 1971).
Catalonia Sacra ha reprès les activitats de la seva agenda cultural 2020 aquest setembre. Les visites guiades, els itineraris, les conferències, etc. programades aquest any s’havien d’iniciar el 14 de març però la declaració de l’Estat d’Alarma davant la pandèmia van forçar-ne l’ajornament. Ara, després de l’estiu, s’ha decidit reprendre la programació prevista en grups reduïts i sota estrictes mesures d’higiene i salut, seguint el calendari inicialment previst i sempre supeditats a l’evolució de la situació sanitària. La intenció de Catalonia Sacra és poder reprogramar l’any vinent la vintena d’activitats que, fins ara, s’han hagut de posposar a causa de la Covid-19.

Comunicat de la reunió de la Tarraconense

Els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya s’han reunit telemàticament el dilluns dia 14 de setembre.

Era la reunió número 239 de la Conferència Episcopal Tarraconense i hi han pogut participar-hi tots els seus membres.

1.- Els Bisbes han tractat diverses qüestions sobre l’inici del curs pastoral 2020-21, en les circumstàncies complexes que vivim a causa de la pandèmia del Covid-19 i que afecten el treball habitual a les parròquies, les escoles, les famílies i el conjunt de la societat.

2.- S’ha incorporat a la reunió el president de Càritas Catalunya, Sr. Francesc Roig, que ha presentat la Memòria del 2019, així com també el treball realitzat per Càritas a partir de l’inici del confinament del 2020. Les 10 Càritas del bisbats de Catalunya no van tancar durant l’estat d’alarma, ni es van aturar, malgrat que els voluntaris grans es van haver de retirar de la primera línia i adaptar les seves col·laboracions. Els qui van quedar van fer un treball enorme, teletreballant i presencialment. Dues setmanes després de l’inici de l’estat d’alarma es van multiplicar per tres les demandes d’ajuda. I es van incorporar 625 nous voluntaris, sobretot joves, després de l’inici de la pandèmia.

La Memòria del 2019 posa de manifest que se segueix una tendència d’estabilització de les persones que demanen ajuda. Al 2019 en el conjunt de les deu Càritas catalanes es van acompanyar 82.139 llars, amb 217.171 persones. Una xifra similar a la del 2018. Les dades mostren que els principals problemes eren aleshores la manca d’habitatge, l’atur cronificat i el treball precari; problemes que, malauradament, van a l’alça.

El Sr. Cardenal Joan Josep Omella, bisbe delegat de la CET per a Càritas Catalunya, ha agraït al Sr. Roig el treball que s’ha fet i es va fent, i ha recordat que la fraternitat, la solidaritat i la caritat són valors que identifiquen la comunitat cristiana i que l’acció caritativa i social forma part de la missió evangelitzadora de l’Església des dels seus inicis, i n’és un dels elements constitutius.

3.- Els Bisbes, tal com ja van escriure en la darrera comunicació i com també ha recordat recentment la Congregació per al Culte Diví, animen els fidels a tornar a la normalitat de la vida cristiana amb la presència física a la celebració de l’eucaristia, sempre que les circumstàncies ho permetin.

4.- Els Bisbes han felicitat el Sr. Cardenal Joan Josep Omella que el proper 20 de setembre celebrarà el cinquantè aniversari de la seva ordenació presbiteral, i també han felicitat el bisbe de Vic, Mons. Romà Casanova, que aquell mateix dia celebrava el dissetè aniversari de la seva ordenació episcopal.

Finalment, en aquest any que el papa Francesc ha volgut dedicar a la reflexió sobre l’encíclica Laudato si’, exhorten els cristians a admirar l’obra de Déu creador per a reconèixer en cada criatura el reflex de la seva bondat i saviesa i alhora a trobar camins concrets de conversió envers el programa exigent d’una ecologia integral.

Tarragona, 14 de setembre de 2020

“Portem els vostres problemes al cor”

Vídeo missatge del bisbe Agustí a la comunitat educativa cristiana.

 

Ahir va començar el curs escolar a tot Catalunya, per als nivells d’educació infantil, primària i secundària. En l’actual context, amb moltes incerteses per la crisi sanitària, el bisbe Agustí ha volgut enregistrar un vídeo missatge per expressar la seva proximitat a tota la comunitat educativa.

Com a president del Patronat de la Fundació Educació Catòlica, s’adreça en primer lloc a l’escola La Immaculada, de Sant Vicenç dels Horts, que des del curs passat es troba sota l’empara d’aquesta fundació diocesana. Ara bé, amb les seves paraules s’adreça també als alumnes, docents, famílies, personal administratiu i de serveis, de totes les escoles cristianes de la diòcesi, i a tots el mestres i professors cristians que treballen al nostre bisbat.

Són paraules d’encoratjament i confiança en Déu i en la tasca educativa, que no és una altra que servir els alumnes i les famílies, el poble de Déu, la societat, en definitiva.

El bisbe Agustí subratlla que el context de dificultats que ens envolta és ocasió de major creixement, perquè “la dificultat és també educació, ens fa més forts, ens dona la possibilitat de treballar conjuntament i fa créixer el sentiment de comunitat”.

Nota de la Conferència Episcopal sobre la llei de l’eutanasia

La Comissió Executiva de la CEE ha fet pública una Nota sobre la llei d’eutanàsia que s’està tramitant al Congrés dels Diputats.

Entre altres missatges, volen subratllar que  no hi ha malalts «incuidables», encara que siguin incurables. 

El contingut de la Nota és el següent:

Reflexió a propòsit de la tramitació de la llei sobre l’eutanàsia

El Congrés dels Diputats ha decidit anar endavant amb la tramitació de la Llei Orgànica de regulació de l’eutanàsia. És una mala notícia, ja que la vida humana no és un bé a disposició de ningú.

La Conferència Episcopal Espanyola ha reflexionat repetides vegades sobre aquest assumpte greu que posa en qüestió la dignitat de la vida humana. L’últim text va ser publicat l’1 de novembre de 2019 sota el títol «Sembradors d’esperança. Acollir, protegir i acompanyar en l’etapa final de la vida humana» i en ell s’examinen els arguments dels que volen afavorir l’eutanàsia i el suïcidi assistit, posant en evidència la seva inconsistència al partir de premisses ideològiques més que de la realitat dels malalts en situació terminal. Convidem amb encariment a la comunitat cristiana a la seva lectura i a la resta dels nostres conciutadans a acollir sense prejudicis les reflexions que es proposen en aquest text.

Insistir en «el dret eutanàsia» és propi d’una visió individualista i reduccionista de l’ésser humà i d’una llibertat desvinculada de la responsabilitat. S’afirma una radical autonomia individual i, al mateix temps, es reclama una intervenció «compassiva» de la societat a través de la medicina, originant-se una incoherència antropològica. D’una banda, es nega la dimensió social de l’ésser humà, «dient la meva vida és meva i només meva i me la puc llevar» i, d’altra banda, es demana que sigui un altre -la societat organitzada- qui legitimi la decisió o la substitueixi i elimini el sofriment o la manca de sentit, eliminant la vida.

L’epidèmia que seguim patint ens ha fet adonar que som responsables els uns dels altres i ha relativitzat les propostes d’autonomia individualista. La mort en soledat de tants malalts i la situació de la gent gran ens interpel·len. Tots hem elogiat la professió mèdica que, des del jurament hipocràtic fins avui, es compromet en la cura i defensa de la vida humana. La societat espanyola ha aplaudit la seva dedicació i ha demanat un suport més gran al nostre sistema de salut per intensificar les cures i «no deixar ningú enrere».

El suïcidi, creixent entre nosaltres, també reclama una reflexió i pràctiques socials i sanitàries de prevenció i cura oportuna. La legalització de formes de suïcidi assistit no ajudarà a l’hora d’insistir als que estan temptats pel suïcidi que la mort no és la sortida adequada. La llei, que té una funció de proposta general de criteris ètics, no pot proposar la mort com a solució als problemes.

El més propi de la medicina és curar, però també cuidar, alleujar i consolar sobretot a la fi d’aquesta vida. La medicina pal·liativa es proposa humanitzar el procés de la mort i acompanyar fins al final. No hi ha malalts «incuidables», encara que siguin incurables. Advoquem, doncs, per una adequada legislació de les cures pal·liatives que respongui a les necessitats actuals que no estan plenament ateses. La fragilitat que estem experimentant durant aquest temps constitueix una oportunitat per reflexionar sobre el significat de la vida, la cura fraterna i el sentit del sofriment i de la mort.

Una societat no pot pensar en l’eliminació total del sofriment i, quan no ho aconsegueix, proposar sortir de l’escenari de la vida; per contra, ha d’acompanyar, pal·liar i ajudar a viure aquest patiment. No s’entén la proposta d’una llei per posar en mans d’altres, especialment dels metges, poder treure la vida dels malalts.

El sí a la dignitat de la persona, més encara en els seus moments de major indefensió i fragilitat, ens obliga a oposar-nos a aquesta llei que, en nom d’una presumpta mort digna, nega en la seva arrel la dignitat de tota vida humana.

Madrid, 14 de setembre, festa de l’Exaltació de la Santa Creu.

Comissió Executiva de la CEE

Pots consultar la nota al web de la Conferència Episcopal Espanyola i al web de la Conferència Episcopal Tarraconense.

Una diòcesi adolescent

16 anys de l’inici del ministeri episcopal del bisbe Agustí a la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat.

 

Permeteu aquesta llicència: El Bisbat de Sant Feliu de Llobregat és una diòcesi adolescent, donat que ja té 16 anys de vida. Com el seu bessó, el Bisbat de Terrassa. Tots dos van néixer l’any 2004, amb la butlla del papa sant Joan Pau II del 15 de juny. El 12 de setembre d’aquell any Mons. Agustí Cortés Soriano iniciava el seu camí com a primer bisbe de la nova diòcesi, al costat del Poble de Déu d’aquestes terres.

La Mercè, l’Ignasi, la Roser i Mn. Jordi ens ajuden a fer una mirada panoràmica a aquests anys:

L’Ignasi Segura, de Sant Boi de Llobregat, era precisament un adolescent quan va començar a caminar el Bisbat de Sant Feliu de Llobregat: “Recordo la forta intensitat de diversos sentiments col·lectius durant aquells temps: l’any anterior, les grans mobilitzacions contra la guerra; al març de 2004, el dolorós impacte per l’atemptat de l’11-M; i a partir de l’abril, les controvèrsies d’opinió al carrer i a l’aula sobre certs temes socials i morals. Jo tot just començava 4t d’ESO i em recordo com a adolescent tossut intentant trobar respostes clares a les grans preguntes de la vida. I d’altra banda recordo el Sermó de la muntanya, potser el més autèntic que vaig escoltar aquell any, al final d’unes catequesis per a joves i adults.

La Mercè Lajara, del Prat de Llobregat, expressa un sentiment bastant estès d’aquells inicis: “Hi ha haver una certa sensació de dol, ja que la nostra història de creients s’arrelava a la Arxidiòcesi de Barcelona on havíem nascut i crescut en la fe. Però després crec que la il·lusió i l’esperança es van anar fent cada cop més presents”. S’assembla al que diu la Roser Pons, de Vilafranca del Penedès, que ho recorda com “un gran repte, un camí que començava, que no seria pas fàcil, però la gent tenia ganes de treballar i acompanyar el que seria el nostre bisbe”.

Els records d’aquells inicis s’entrellacen amb la vida personal de cadascú. Mn. Jordi Tres, fill de Sant Vicenç dels Horts estava era seminarista, aquell 2004: “Les primeres impressions són determinants. Recordo que el primer dia que vaig poder saludar al meu futur bisbe Agustí per presentar-me fou a Santa Maria del Mar. Al apropar-m’hi, abans de dir-li res, ell em va saludar pel meu nom i em va preguntar pel rector de la meva parròquia. Va ser un moment esperançador i de joia”.

Al voltant del 10è aniversari es va realitzar tota una reflexió diocesana, per discernir el camí pel qual l’Esperit Sant vol guiar aquesta Església local, i així, pas rere pas, hem arribat al present.

Com veus avui la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat? “Jo la veig viva!”, exclama la Roser amb força. I a Mn. Jordi li surt del cor: “L’Església de Sant Feliu és molt bonica!”. “Camina entre la il·lusió del primer moment i del ‘tot està per fer’ i les ganes de ser fidels a l’Esperit, ara que les estructures ja són consolidades”, en paraules de la Mercè i en sintonia amb la Roser, que reconeix que “les delegacions són un punt de referència després d’aquests anys”.

“Malgrat les nostres febleses fem camí amb el bon Déu que tant ens estima –apunta Mn. Jordi–. Amb els nostres vasos de terrissa i sobretot amb el tresor de la Gràcia i tendresa de Jesucrist anem creixent com un gra de mostassa”.

Aquests anys de vida de la diòcesi coincideixen amb els de l’Ignasi recorrent un itinerari de fe, en una comunitat neocatecumenal a la parròquia, i ara veu la nostra Església diocesana com un regal, perquè en ella troba, entre altres coses, “una Església concreta d’aquest segle XXI al lloc on visc: el cos de Crist, real, amb cara i ulls, format per persones, famílies, comunitats, parròquies, grups, congregacions, etc., amb una gran riquesa de dons i carismes”.

Eixamplant els nostres horitzons, segons la Mercè, “hem de fer nostres i reals algunes de les expressions del Sant Pare, com la de no “balconear”, no mirar la realitat des de lluny. Hem de sortir a les perifèries i fer arribar el missatge del Crist a tots aquells que viuen en el nostre bisbat i als qui encara no ha arribat de forma eficaç la Bona Nova”. En aquest sentit, fins i tot la posició geogràfica de la nostra diòcesi, en la perifèria de la gran ciutat, pot ser una sort, considera l’Ignasi, “perquè permet anar fent en silenci, sense voler ser el centre d’atenció”. També ell reconeix que la nostra és una “Església que potser aparentment envelleix i es va reduint en nombre de persones, però que al mateix temps, per gràcia de l’Esperit Sant, s’enforteix en la comunió i la senzillesa”.

Donant gràcies a Déu i amb tot el significat més ple de l’expressió, ens desitgem que sigui PER MOLT ANYS!

Es reuneixen el Consell per als Assumptes Econòmics i el Col·legi de Consultors

Dos organismes que ajuden el bisbe en la gestió diocesana.

Ahir dimarts dia 8 es va reunir el Consell per als Assumptes Econòmics i avui ho ha fet el Col·legi de Consultors, l’endemà dimecres 9. El bisbe diocesà compta amb l’ajuda d’aquests dos organismes per al govern del bisbat de manera sinodal.

El Consell per als Assumptes Econòmics, concretament, està format per un mínim de tres persones expertes en matèries jurídiques, econòmiques i financeres, i presidit pel bisbe, per tal que la gestió econòmica no quedi mai desconnectada de les necessitats pastorals. Entre les seves funcions es troba la d’elaborar els pressupostos anuals d’ingressos i el balanç de despeses de la diòcesi, així com l’administració dels béns eclesiàstics que estan sota la responsabilitat de clergues o laics que depenen de l’autoritat del bisbe.

En canvi, el Col·legi de Consultors resulta de l’elecció, per part del bisbe, d’alguns sacerdots entre els membres del Consell Presbiteral. Han de ser entre sis i dotze, i per la seva composició més reduïda i la facilitat de convocatòria, ajuda en l’assessorament al bisbe de manera més continuada i àgil. Per exemple, requereix la consulta del Col·legi de Consultors els actes d’administració de major importància, tenint en compte l’estat econòmic de la diòcesi. Una altra funció d’aquest organisme és la d’assumir el govern de la diòcesi provisionalment, en cas de seu vacant, si la Santa Seu no determina el contrari i fins que l’esmentat Col·legi no procedeixi a l’elecció d’un administrador diocesà per regir interinament la diòcesi.

 

Consell per als Assumptes Econòmics:

  • Mons. Agustí Cortés Soriano
  • Mn. Rafael Galofré Casas, DP
  • Sr. Josep Maria Andreu Galofré
  • Mn. Xavier Armengol Siscares
  • Sr. Francisco Inarejos de las Heras
  • Sr. Jaume Parent Fité
  • Mn. Josep Maria Rufas Martínez, DP
  • Sr. Àngel Jornet Gázquez

Col·legi de Consultors:

  • Mons. Agustí Cortés Soriano
  • Mn. Josep Maria Domingo Ferrerons
  • Mn. Joan Pere Pulido Gutiérrez
  • Mn. Xavier Armengol Siscares
  • Mn. Agustí Pañella Baró
  • Mn. Jaume Grané Calvó
  • Mn. Fermí Martín Fernández
  • Mn. Lluís Alonso Cámara
  • Mn. Antoni Roca Roig
  • P. Josep M. Henríquez Farreras, osb

Com serà el nou curs… per als seminaristes?

Un espai de formació integral, de convivència, de discerniment i creixement com és el seminari, tampoc està exempt dels interrogants que tots ens plantegem en començar un nou curs en aquest mes de setembre, després del període vacacional. 

En aquests dies, del 2 al 4 de setembre, s’està realitzant la trobada d’inici de curs amb els seminaristes de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat, al mateix edifici del Seminari Conciliar i no en una casa d’espiritualitat a la Cerdanya, com venia essent costum.

Per part de la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, entren ara dos seminaristes, el Toni Oia, de Sant Boi de Llobregat, i el Mateo Gómez, de Vilafranca del Penedès. A ells els hem preguntat amb quins ànims comencen vida i formació al seminari. És un pas important, en qualsevol moment, i potser una mica més coratjós en l’actual context. Ningú no té respostes tancades avui dia, però les seves traspuen confiança, disponibilitat, joia.

«Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: – Què busqueu? Ells digueren: on vius? I Jesús respongué: – Veniu i ho veureu.» (Jn 1,38-39). Davant d’aquest missatge, d’aquesta invitació, em sento com un deixeble més, amb l’impuls de continuar el camí del discerniment vocacional dins el Seminari. Si el Senyor m’està cridant, Ell posa els mitjans de moltes maneres. L’espai de formació al Seminari és mitjà i oportunitat. Ja fa un parell d’anys que vaig començar el discerniment vocacional a partir de l’opció diaconal. I en aquest discerniment rebo aquesta proposta que respon a la crida. Déu, a través de mediacions, la confirma: «veniu i ho veureu». És una crida dinàmica. Ell crida, jo responc. Com deia sant Ignasi de Loiola, «si ve de Déu, serà». Continuo un nou camí amb entusiasme, amb por, amb confiança, amb agraïment pels dons rebuts i amb esperança.

I tot això arriba quan estem vivint un temps històric, ple d’unes dificultats de les que mai havíem pensat que seríem protagonistes. La pandèmia ens col·loca a tots a ratlla, ens situa dins un escenari insòlit. Hem d’afrontar encara moltes realitats, però hem de ser responsables i fer front amb determinació. És imprescindible que siguem conscients de les penalitats que moltes persones pateixen.

Ser seminarista l’any de la Covid19, no deixa de ser també un signe: per què ara Senyor? Just aquest any, fora d’eixamplades, amb estretor, amb incertesa, gairebé vivint dia a dia. Sense poder fer grans plans. És aquest el signe de la humilitat? Amb aquest interrogant enceto una nova etapa sabent que estem sempre en presència de Déu.

Toni Oia Gómez


 

Sincerament començo aquest curs confiant en el Senyor, en la seva Misericòrdia i en què ens ajudarà a poder seguir endavant malgrat la situació que estem vivint. No amago la meva preocupació en alguna ocasió, quan escolto casos de rebrots i tota la pesca, però fa poc vaig escoltar unes paraules que em van fer pensar i és que la por ens paralitza… en canvi l’esperança ens mou a viure confiats en Déu.

Aquesta opció de vida, deixar-ho tot pel Regne de Déu , avui en dia pot semblar una bogeria, però diuen que el món està ple de bojos i si és per aquesta causa, amb molta alegria dic que entro al seminari novament, amb més seguretat, plenament entregat al Senyor i al servei de la seva Església.

Aquest temps en què he estat madurant i discernint la meva vocació, m’he adonat que la crida no ha estat silenciada per molt que volgués, tot el contrari, la relació amb Crist ha crescut molt més del que em pensava. Demano que pregueu molt per nosaltres, els seminaristes, que nosaltres preguem per les comunitats del nostre bisbat.

Mateo Gómez Bernal


 

  • Els seminaristes de la Província Eclesiàstica de Barcelona que ja han acabat els estudis de filosofia i teologia i estan en l’etapa pastoral van realitzar una setmana d’exercicis espirituals del 23 al 28 d’agost, a Caldes. De la nostra diòcesi van participar Xavier Montané, Joan Francesc Cortès i Samuel Gutiérrez.
  • El 10 de setembre, a les 19.30h, hi haurà la celebració d’inici de curs al Seminari Conciliar, amb l’eucaristia concelebrada pels bisbes de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat i del sopar de germanor. Dilluns 14 començaran les classes a la facultat.

Temps de la creació 2020

Amb un missatge del papa Francesc per a la Jornada Mundial de Pregària pre la Cura de la Creació.

 

Cada any, de l’1 de setembre al 4 d’octubre, els cristians d’arreu del món estem cridats a aprofundir la nostra relació amb el Creador, amb tots els nostres germans i amb tota la creació, a través de la celebració, la conversió i el compromís.

Ahir, 1 de setembre, coincidint amb la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació, el papa Francesc ha comunicat un missatge en el qual expressa la seva alegria pel tema escollit enguany, “Jubileu de la Terra”, i recorda que a les Sagrades Escriptures, “el Jubileu és un temps sagrat per recordar, tornar, descansar, reparar i alegrar-se”, reflexionant breument cada punt d’aquests en el seu missatge.

Fins al 4 d’octubre –i més enllà– se’ns obre un temps especial, doncs, per a la pregària, la presa de consciència i la modificació d’hàbits, a fi que sigui també un temps de descans per a la terra de la constant explotació, per restaurar els ecosistemes i les persones.

Teniu a disposició diversos materials sobre el Temps de la Creació al web del projecte ecoparròquies.