El Full Dominical d’agost aposta per una mirada ecològica cristiana

El bisbe Agustí proposa afinar aquesta mirada, amb la lectura de l’encíclica Laudato Si’ juntament amb els textos de la Sagrada Escriptura dels diumenges d’agost.

 

Amb motiu del cinquè aniversari de la publicació de l’encíclica Laudato Si’, el bisbe Agustí Cortés suggereix la seva lectura aprofundida en el Full Dominical d’agost: «Som convidats a fixar­nos especialment en la seva crida a viu re amb esperit evangèlic l’ecologia integral.» La diòcesi de Sant Feliu s’adhereix així al denominat «Temps de la Creació», proposat des de la Santa Seu, una iniciativa que consisteix en intensificar l’atenció i el com­promís de l’Església en favor de la cura de l’a­nomenada casa comuna, el cosmos, el món na­tural que acull la nostra humanitat i davant el qual tenim una greu responsabilitat.

El bisbe Agustí convida els diocesans a fer durant el mes d’agost «un esforç d’aprofundi­ment en la vivència d’una ecologia cristiana i in­tegral, mitjançant l’observació, la lectura i la me­ditació en aquest temps propici de les vacances». El repte és afinar la mirada sobre la Creació: «Els nostres ulls hi voldrien descobrir el do que ens ve del Senyor, perquè gaudim de la seva be­llesa, ens ajudi a subsistir, compartim els seus béns i, en definitiva, lloem Déu, que tant ens re­gala.»

Per afavorir aquesta peculiar aventura d’estiu, l’edició d’agost del Full Dominical ofereix missatges escollits de l’encíclica Laudato Si’, així com els textos de la Sagrada Escriptura, il·lustrats en clau natural, corresponents a cada diumenge.

Nova etapa al Seminari Conciliar

Es presenta el nou equip de formadors als seminaristes de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat.

El cardenal Joan Josep Omella i el bisbe Agustí Cortés han presentat avui, 28 de juliol, el nou equip de formadors del Seminari Conciliar de Barcelona als seminaristes. Mn. Salvador Bacardit substitueix Mn. Felip-Juli Rodríguez com a rector del Seminari, al mateix temps que s’incorporen com a directors espiritual Mn. Pere Montagut i el P. Xavier Rodríguez, sj. Acaben també la seva missió educativa al Seminari Mn. Miquel Ramon, formador de l’etapa configuradora, Mn. Jordi Domènech, formador de propedèutic, i Mn. Joan Rodríguez, director espiritual. Continuen en l’equip Mn. David Álvarez, formador de l’etapa discipular (filòsofs), i Mn. Bernat Gimeno, que deixa de ser director espiritual per esdevenir formador de l’etapa configuradora (teòlegs).

La presentació del nou equip de formadors es va fer coincidir amb l’emotiu comiat de l’equip anterior en el marc d’una eucaristia d’acció de gràcies pel seu servei generós. El cardenal, en l’homilia, va voler subratllar la importància d’aquesta donació i entrega més enllà del tipus de missió que és encomenada. «En l’Església, no hi ascensos ni descensos —va voler deixar clar— sinó missions diverses en el servei humil al mateix poble de Déu.»

Els seminaristes de Barcelona i Sant Feliu han acollit amb il·usió els nous nomenaments, tot confiant que continuaran la implantació ja iniciada de la nova ratio fundamentalis per a la formació dels seminaristes. Com en l’etapa anterior, el gran repte del nou equip és treballar perquè el Seminari esdevingui comunitat educativa de referència pers als seminaristes, lloc privilegiat d’encontre amb el Senyor i amb els germans, temps dedicat a l’escolta de la Paraula i la configuració a Jesús Bon Pastor.

Orientacions als mossens de les poblacions afectades per restriccions

El bisbe Agustí ha adreçat una nota als rectors de les parròquies dels municipis afectats per la darrera resolució del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, és a dir: El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Viladecans.

Aquesta nota la podeu consultar íntegrament aquí, alhora que la reproduïm a continuació:

Benvolgut mossèn,

T’enviem aquesta nota que et pot servir per guiar la teva actuació i també d’informació per als fidels de les teves parròquies.

Com saps, la resolució del departament de Salut de la Generalitat de Catalunya (SLT/1746/2020 del 17 de juliol), ens ha obligat  a no poder celebrar actes religiosos amb més de 10 persones. El discerniment que fem des del Bisbat, coincidint amb altres sectors de la societat, és que aquesta resolució és injusta i contradictòria. I ens reservem el dret de presentar un recurs administratiu, com han fet altres bisbats.

Per això hem fet tot el possible perquè aquesta norma es modifiqui. Concretament hem apel·lat als Ajuntaments perquè dintre de la seva competència facilitin un aforament de més de 10 persones, sempre respectant la normativa sanitària, com  hem fet fins ara.

A hores d’ara, o bé no hem tingut resposta o la resposta no accedeix a la nostra demanda. En conseqüència ens trobem en una situació difícil.

La recomanació que fem des del Bisbat és:

    1. No desobeir la resolució i informar dels límits establerts.
    2. Obrir els temples en els horaris acostumats i celebrar l’Eucaristia.
    3. Permetre l’entrada al temple per a la pregària.

En aquesta situació complexa, Déu ens doni el do de la prudència i ens ajudi a encertar en les nostres actuacions.

+ Agustí Cortés Soriano
Bisbe de Sant Feliu de Llobregat

 

 

 

Puntualitzacions de la Tarraconense sobre les immatriculacions

En el dia d’ahir, a diversos mitjans de comunicació s’ha parlat sobre el procés d’immatriculacions de bens immobles per part de l’Església. La Conferència Episcopal Tarraconense, a través del seu web, ha publicat algunes puntualitzacions al respecte que es consideren oportunes, donades algunes imprecisions que circulen als mitjans.

 

La Conferència Episcopal Tarraconense puntualitza les informacions sobre les immatriculacions

1. Les deu Diòcesis amb seu a Catalunya que formen la Conferència Episcopal Tarraconense, pel que fa al tema de les immatriculacions, sempre han seguit el procés legal vigent, sense cercar privilegis. No han actuat en cap moment de manera arbitrària i han documentat tot el que els constava com a propi. L’Església no s’ha apropiat de res que no fos seu.

Cal tenir en compte que una “immatriculació” és la primera inscripció d’una finca en el Registre de la Propietat i és necessari que cap particular o entitat la tingués registrada abans. Cada vegada que una Diòcesi ha registrat un immoble, ha presentat la documentació de prova de la titularitat eclesial,  d’acord sempre amb la legalitat vigent, i amb la supervisió professional dels tècnics del Cadastre i dels Registradors de la propietat.

2. Les immatriculacions s’han dut a terme després que entre 1861 i 1998 no es poguessin inscriure temples destinats al culte catòlic, perquè es considerava de pública notorietat la possessió de l’Església sobre aquells temples. El 1998 es considerà inconstitucional aquesta prohibició i es van poder registrar els béns fins el 2015, amb la forma legal d’inscripció per “certificació”.

3. En el cas de possibles errors en les immatriculacions, les Diòcesis amb seu a Catalunya estan obertes al diàleg amb els interessats i a resoldre-ho de forma amistosa. Si no hi hagués acord, sempre es podria recórrer als tribunals de justícia competents.

4. Els béns immatriculats han estat i estan a disposició dels fidels, ja que no pertanyen a cap Rector o Bisbe a títol personal, que només són administradors d’aquests béns. Aquestes propietats són de les comunitats de fidels cristians i estan al servei del conjunt de la societat.

Tarragona, 23 de juliol de 2020

Noves parròquies, nous rectors

Testimoniatges de dos rectors que canvien de parròquies.

Cada any, a les acaballes del curs i iniciant l’estiu, solen anunciar-se canvis al capdavant de les parròquies o responsabilitats diocesanes. Així és a la nostra i a les altres diòcesis. La setmana passada donàvem raó dels nomenaments parroquials que el bisbe Agustí comunicava amb data 10 de juliol.

Certament, les comunitats parroquials també comparteixen aquesta experiència de renovació, però… com viuen en primera persona aquests canvis els sacerdots? Els hi hem preguntat a un parell de mossens, un de cada vicaria.

 

Mn. Joan Ramon Bullit
Nascut a Vilafranca del Penedès
52 anys
27 anys d’ordenació sacerdotal
D’Esparreguera a Ordal i altres parròquies del Penedès

 

No podia esperar les circumstàncies viscudes aquest últims mesos de curs. Com no s’ho esperava ningú. Però, crec que ha estat una nova oportunitat d’estar amb la gent.

No he pogut acompanyar físicament, però han estat moltes les trucades que he fet, amb un diàlegs intensos i molt sincers: Com et trobes físicament? Com viuen el confinament els nens? Com vius la malaltia a l’hospital? Com va la recuperació a l’hotel habilitat que t’han assignat? Sento moltíssim la mort del teu pare sense que l’hagueu pogut acompanyar els últims dies! No hi ha paraules per a expressar el dolor per la pèrdua de pare i mare en dos dies de diferència… Una oportunitat intensa de fer de pastor acompanyant a les persones que Déu m’ha posat al meu davant precisament, per estar a prop en el moments de dificultat. Fer de pastor comunicant la presència d’un Déu que es fa trobadís perquè estima, un Déu familiar perquè estima, un Déu que pateix en els moments de tragèdia perquè és un Déu que estima…

I moltes les trucades que he rebut molt càlides, amables, que m’han donat molta força. Moments de copsar l’amistat fonda que uneix el mossèn amb la feligresia i els feligresos amb el prevere. N’he donat gràcies a Déu. He constatat aquest dies, que el tresor més gran que tenim són els altres i la gran amistat que ens uneix a molts i moltes, precisament, perquè el nostre ministeri ens dona la gran oportunitat d’arribar a moltes persones en el  moments fonamentals de la seva vida: naixement, aniversaris, situacions de pobresa en diferents àmbits, malaltia, mort…

I la proposta de canvi també em va ser una sorpresa. No hi pensava, sincerament, i després de tants anys a Esparreguera, continuar aquí, se’m plantejava com a normal. Després de l’ensurt inicial, però, vaig pensar en la meva disponibilitat a tot el que se’m demani d’aquesta Església que m’ha donat tant al llarg de la meva vida. I vaig viure i visc el canvi, com a nova oportunitat d’anar expressant el meu amor radical al Jesús de la història i Crist de la fe, que em demana ser instrument humil però efectiu del seu amor a tota la humanitat. Amor obert allí on es cregui oportú. No estic al servei d’un poble o un grup determinat; estic al servei del Poble de Déu.

Valoro, amb tot, el haver estat molts anys en una mateixa població i encara més anys, en un mateix arxiprestat perquè amb els temps, la gent et va coneixent i agafant confiança.

I visc el canvi segur de l’ajut que sempre em donen els altres i l’ajut inestimable, que Déu sempre em dispensa. Sempre, però sobretot, en situacions de canvi, com he viscut aquest últims mesos!

Mn. Ramon Maria Bosch Vendrell
Nascut a Sant Vicenç dels Horts
53 anys
27 anys d’ordenació sacerdotal
De Piera, Hostalets, Vallbona, Cabrera i Llacuna a Esparreguera i Monistrol

Han estat 29 i 12 anys, compartits amb les diverses comunitats, i això crea un gran nombre de lligams molt seriosos i profunds. Desfer aquesta xarxa tan estreta no sempre es fàcil: els nusos que fa temps que estan lligats son mes durs de desfer. Fins aquí en resum és un dol difícil i que cal fer. Tensa, però, la corda perquè es mantingui afinada i viva, la il·lusió per les noves comunitats, per les noves persones; també pels nous reptes que ens han de seguir fent créixer. En l’estimació no hi ha trencadissa: Déu ens ha fet un cor que sempre pot sumar, sense haver de restar… en resum un canvi que s’acull amb moments de tots colors: els capellans no som al marge de tota experiència humana de canvi.

El principal recolzament en aquests moments de canvi és una convicció, potser la única que tinc de debò, i és plenament presa de Sant Pau: res ens pot separar de l’amor de Déu. No hi ha camí ni bancada que estiguin lluny de la misericòrdia de Déu; ni tampoc hi ha situació que no sigui una oportunitat de vida en l’Evangeli. Certament que hi ha un dol en un trencament així, però en el cor de Déu, només hi ha vida i crida, i sortim dels dols amarant-nos d’aquesta vida, i afinant l’oïda a les noves crides.

Acompanya molt viure també aquesta experiència de canvi personal compartida amb les comunitats cristianes, que juntament amb el capellà, realitzen també aquest canvi en la recerca de la fidelitat a Déu i a l’Evangeli: de fet és una etapa més en la que mútuament ens sostenim com ho hem mirat de fer al llarg de tots aquests anys de vida comunitària. Com a capellà no soc res sense l’Església i, particularment la comunitat que he estat enviat a servir: d’elles n’he tret cada crida que m’ha fet sentir el goig de ser capellà, d’elles n’he tret el motiu per remuntar cada moment de feblesa, i vers cada comunitat només sento motius de profunda gratitud. La bellesa del temps compartit em fa també joiós davant la bellesa del serveis a les noves comunitats que el Senyor em confia.

La nova missió rebuda es produeix en context de pandèmia, rebrots, incerteses, crisi econòmica… Quan aprens a conduir s’ensenya que cal entrar en les corbes perilloses frenant i sortir-ne accelerant. Tinc la sensació d’aquesta frenada brutal, i crec que comparteixo amb tothom l’astorament i el sentiment de tristesa davant tot el cadenat de patiments. Amb tot estic convençut que si no trobem en la fe, en la caritat, en la crida de l’Evangeli, la força per accelerar de nou les actituds de servei, d’acollida, de renovació, de resposta als reptes, els cristians deixarem de ser motors de creixement de les persones i consol del patiment, per convertir-nos en una causa més de sofriment amb el nostre pessimisme: en lloc de ser bona notícia, serem boira que tapa el rostre misericordiós de Déu i aquest és l’únic que fa llum fins en les foscors humanes mes intenses.

Nou rector i equip de formadors al Seminari Conciliar

Foto: Ramon Ripoll - Arquebisbat de Barcelona

Mn. Salvador Bacardit, nou rector del seminari.

 

La Secretaria General de l’Arquebisbat de Barcelona, del qual depèn el seminari on es formen el seminaristes de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat, va fer pública una nota en la qual informa que, amb data 21 de juliol 2020, el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, ha nomenat Mn. Salvador Bacardit Fígols com a Rector del Seminari Major i Menor Diocesà.

Faran equip amb ell els formadors Mn. David Álvarez Rodríguez i Mn. Bernat Gimeno Capín, i, en qualitat de directors espirituals, Mn. Pere Montagut Piquet i el P. Xavier Rodríguez, SJ. Per altra banda, Mn. Joan-Pere Pulido Gutiérrez continuarà essent el delegat diocesà per a la formació dels seminaristes de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat.

El Sr. Cardenal Arquebisbe, el Sr. Bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Agustí Cortés, i els bisbes auxiliars de Barcelona, expressen una cordial gratitud als qui fins avui han regit el Seminari com a Rector, Mn. Felip-Juli Rodríguez Piñel, com a formadors, Mn. Miquel Ramón Fuentes i Mn. Jordi Domènech Llauradó, i com a director espiritual, Mn. Joan Rodríguez Gómez. Cal agrair el seu treball generós i constant en la formació i acompanyament al presbiterat dels seminaristes de l’arxidiòcesi de Barcelona i de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat.

Nota del Bisbe Agustí davant les noves indicacions sanitàries

Amb les últimes indicacions sanitàries en la pandèmia de la Covid-19, en el dia d’avui el bisbe Agustí ha fet una nota, especialment dirigida a les parròquies dels municipis de Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Viladecans.

Podeu consultar-la en aquest enllaç.

La documentació a què fa referència la trobareu també en els següents enllaços.

1. Nota del 8 de maig de 2020.

2. Nota i indicacions de la Conferència Episcopal Espanyola del 29 d’abril de 2020.

3. Vídeo missatge: Refer la nostra societat, la nostra Església.

Comunicat de la reunió 238 dels bisbes de la Tarraconense

El dimecres 15 de juliol de 2020, els Bisbes que formen la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) van celebrar la reunió número 238 de la Conferència a la Casa de l’Església del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, en la qual han pogut participar-hi tots de manera presencial, llevat de Mons. Salvador Giménez, bisbe de Lleida, que ho ha fet telemàticament a causa del confinament de la comarca del Segrià. 

A més dels punts tractats, que podeu llegir íntegrament al web de la Tarraconense, han emès una Nota que reproduïm a continuació:

Nota de la Conferència Episcopal Tarraconense

1. En aquests moments del desconfinament animem els fidels catòlics a retornar, de manera presencial, a la celebració de l’Eucaristia dominical, que és la Pasqua setmanal dels creients i l’aliment de vida eterna que sosté la nostra vida cristiana. El Catecisme de l’Església Catòlica ens recorda que «la participació en la celebració comuna de l’Eucaristia dominical és un testimoni de pertinença i de fidelitat a Crist i la seva Església. Els fidels proclamen així la seva comunió en la fe i la caritat. Testimonien alhora la santedat de Déu i la seva esperança de la salvació. Es reconforten mútuament, guiats per l’Esperit Sant» (CEC n. 2.182)

2. Convé recordar que els fidels que, per malaltia o qualsevol altra causa greu -com pot ser la que encara estem vivint en moltes regions i comarques-, es veuen impedits d’assistir a les celebracions litúrgiques, que procurin unir-se de la millor manera possible a la celebració de la Missa dominical, preferiblement amb les lectures i oracions previstes en el Missal per a aquell dia, així com amb el desig de l’Eucaristia i la recitació de l’oració de la «comunió espiritual». La retransmissió televisiva, radiofònica o per altres mitjans de l’Eucaristia ha estat durant aquesta pandèmia i ho continua sent una preciosa ajuda, sobretot si es completa amb el generós servei dels ministres extraordinaris que porten la comunió eucarística als malalts.

3. Reunir-se per a l’Eucaristia i sobretot el diumenge, el Dia del Senyor, abans que un precepte, ha de ser viscut com una exigència inscrita profundament en l’existència cristiana. És d’importància capital que cada fidel estigui convençut que no pot viure la seva fe, amb la participació plena en la vida de la comunitat cristiana, sense prendre part regularment en l’assemblea eucarística dominical (cf. St. Joan Pau II, Dies Domini n. 81).

4. Així mateix, els Bisbes demanen als catòlics que compleixin amb les disposicions de les autoritats i que a cada regió sanitària segueixin amb responsabilitat les recomanacions que es vagin donant per tal de prevenir i combatre la pandèmia del Covid19, i especialment les disposicions i orientacions pastorals que a cada Diòcesi hagi determinat o determini el Bisbe propi.

Sant Feliu de Llobregat, 15 de juliol de 2020

Jornada i funeral en memòria dels difunts de la pandèmia

Dissabte 25 juliol, a les 20h, a la Catedral de Sant Llorenç, el bisbe Agustí Cortés presidirà l’eucaristia, pregant per les víctimes de la Covid-19 a la diòcesi.

D’aquesta manera el Bisbat de Sant Feliu de Llobregat acull la proposta de la Comissió Executiva de la Conferència Episcopal Espanyola de celebrar una Jornada pels afectats de la pandèmia a cada diòcesi.

Aquesta eucaristia s’oferirà per l’etern descans dels difunts i el consol i esperança dels seus familiars, i també per donar gràcies a Déu pel treball i el sacrifici realitzat per tantes persones durant el temps de la pandèmia, pregant d’una manera especial per la nostra gent gran i les residències d’ancians. Serà ocasió a més per demanar a Déu la llum, comunió i entrega fraterna davant la crisi social i econòmica provocada per la pandèmia i el confinament.

Aquesta jornada en record i pregària pels difunts serà diocesana en el sentit que a totes les esglésies del bisbat, el mateix dia 25 o el diumenge 26, es pregarà per aquesta intenció, però no suposa una convocatòria d’assistència multitudinària a la celebració que tindrà lloc a la catedral, pels mateixos límits d’aforament que tenen els temples en la situació de pandèmia que encara vivim.

Així doncs, cada parròquia –on ja s’han anat celebrant misses de difunts per a les famílies que ho han demanat– s’hi podrà unir espiritualment, incorporant unes pregàries especials, redactades per la Delegació de Pastoral Sacramental i Litúrgia.

Unint-se també al significat d’aquesta Jornada, la Comissió Episcopal per a la Pastoral Social i Subcomissió  de Família i Defensa de la Vidaha elaborat un missatge per a la Jornada d’afectats per la pandèmia, centrant la seva atenció en les persones grans, i això perquè el proper 26 de juliol l’Església celebra la festivitat de sant Joaquim i Santa Anna, pares de la Mare de Déu, patrons dels avis i àvies.

Els bisbes de la Tarraconense a la Casa de l’Església

Avui dimecres 15 de juliol els bisbes de les deu diòcesis amb seu a Catalunya realitzen la seva reunió final de curs a la Casa de l’Església, seu del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.


Habitualment es reuneixen a Salardú per tancar el curs amb uns dies de treball i de convivència. Enguany, per la situació causada per la pandèmia han hagut de canviar el format i es reuneixen només un dia. Han pogut assistir-hi tots excepte el bisbe Salvador Giménez de Lleida.