De la bata al pijama

Testimoniatge del germà Miguel Martín, OH, en aquest temps de pandèmia. Quan canvien els rols en l’atenció als malalts.

De vegades canvien els rols en l’atenció als malalts. Això és el que li ha passat al germà de Sant Joan de Déu Miguel Martín, quan ha tingut de canviar la bata pel pijama, com a malalt de Covid-19. Ens fa do de la seva experiència vital:

Mai vaig pensar que em tocaria a mi. Tota la meva vida en hospitals, però els malalts eren “altres”. Vaig arribar a assumir que potser em podria afectar aquest virus tan estrany, però de manera asimptomàtica, cosa que alguns vaticinaven que seria el més freqüent. Un parell de tardes seguides tinc febre. El dia abans de Sant Josep em fan la prova i dono positiu. Quina casualitat! El dia del sant a qui jo cada nit, abans d’anar a dormir, li demano “una bona mort”, ja que per alguna cosa n’és el patró. Seguia convençut que el curs de la meva malaltia seria lleu. Després de set dies reclòs a la meva habitació noto que la meva respiració no és normal. M’examina la doctora i m’ingressa en una planta de l’Hospital Sant Joan de Déu. Em fan una placa de pulmó i, mitja hora més tard, de nou la doctora em comunica: “Anem a la UCI”. Era el 25 de març, l’Anunciació a Maria. En el meu interior vaig pronunciar el meu “que es compleixi en mi la teva paraula” més autèntic de la meva vida.

Tretze dies a la UCI: ventilació no invasiva, que, com que no donava prou resultat, es va substituir per la ventilació mecànica (intubació); medicació diversa, sedants per a la son que em fan viure autèntics malsons nocturns… fins que començo a remuntar, em treuen el tub, ja puc respirar per mi mateix, equilibren el meu organisme. I el dia 8 d’abril a la nit m’envien a planta amb la prova del coronavirus ja negativa. Passo nou dies a la planta de l’Hospital, reposant el cos i l’esperit. M’impressiona veure el Papa Francisco per TV en el Via Crucis de Divendres Sant. Davant d’una Plaça de Sant Pere absolutament buida…

La meva setmana de Passió, la meva Setmana Santa i la meva Pasqua de Resurrecció més viscudes en pròpia carn! La meva oració, sobretot a la UCI, es reduïa a dos breus pregàries. Una d’elles del mateix Jesús: “A les teves mans confio el meu esperit… ‘i el meu cos'”. L’altra, presa de l’oració a la Verge del Pilar que cada dia reso en començar la jornada -com a bon aragonès que sóc-: “…concedeix-nos per intercessió de la Mare de Déu, FORTALESA en la fe, SEGURETAT en l’esperança i CONSTÀNCIA al amor”.

Dues lliçons se m’han gravat d’aquesta experiència que ha marcat la meva vida. La primera, més de tall antropològic: els límits entre la vida i la mort són molt febles. Jo vaig caminar, fent equilibris, per entre mig d’ells. I la segona és que mai, ni en els pitjors moments, em vaig sentir fora de la mà del Pare. No dic que no tingués por, però sí que sempre em vaig sentir en un clima de pau i serenitat que no eren propietat personal sinó d’Algú que me les regalava.

Sempre havia vist l’hospital des de la meva bata blanca. En canvi, observat des del pijama, i en alguns moments des dels bolquers (que de tot hi va haver), vaig descobrir, al costat de la gran capacitat científica i tècnica, la gran talla humana de la pràctica totalitat dels professionals, fos quina fos la seva missió. Les seves mirades càlides i somrients, les seves paraules sempre plenes d’ànim, la seva discreció…

Veritables bons samaritans als qui tant dec i dels qui tant he après… i això després d’haver passat gairebé tota la meva vida en un hospital… però amb bata!

Camí del cor

Pelegrinatge virtual en el mes del Sagrat Cor de Jesús.

El mes de juny és el mes tradicionalment dedicat al Sagrat Cor de Jesús. Aquesta devoció es concreta en tot un itinerari espiritual, el Camí del Cor, que condueix el nostre cor a estar profundament unit al Cor de Jesús, en una missió de compassió pel món.

Aquesta és també l’espiritualitat que fonamenta la Xarxa Mundial de Pregària del Papa o Apostolat de l’Oració, un servei eclesial de la Santa Seu que està al servei de les persones i grups que, arreu del món assumeixen l’oració com una forma d’apostolat i, en particular,  acullen les Intencions mensuals d’oració proposades pel Sant Pare.

A més del ja popular “Vídeo del papa” de cada mes, que transmet d’una forma actual la motivació de pregària particular del papa per a tota l’Església, la Xarxa ha donat forma per aquest mes de juny a una iniciativa de peregrinació virtual rere les empremtes del Cor de Crist en Espanya, un camí de trobada amb un mateix i amb el Senyor.

Cada dia hi ha un recorregut, un full de ruta, que ens portarà per paisatges, terrenys i climes diferents, però el camí i les passes depenen de cadascú. Amb materials diversos, pregàries, àudios, vídeos, cançons, etc, proposa un itinerari pautat d’oració i conversió a l’essència de l’amor de Jesús, representat pel seu cor.

Podeu seguir la peregrinació Camí del Cor en el seu web, o subscriure-vos al butlletí diari, escrivint a apostolado@apostoladodelaoracion.com