Per què batejar-se de gran?

Tots els confirmands, amb l'Hèctor a la dreta
Baptisme de l'Hèctor

El passat dissabte, 27 de juny, a la Parròquia de Sant Cristòfol de Begues, quatre adults van rebre el sagrament de la confirmació de mans del bisbe Agustí.

Eren l’Alejandro, el Seve, la Puri i l’Héctor, de les poblacions del Prat de Llobregat, Olesa de Bonesvalls i Begues.

L’Hèctor Viñado va rebre també el baptisme i la comunió per primera vegada.  Li hem preguntat per què un es decideix a fer aquest pas essent ja adult, i ell ho ha compartit amb nosaltres així:

»Molt possiblement el fet d’haver pres aquesta decisió no respon a un fet o experiència concreta, sinó que més aviat és el fruit d’una reflexió profunda sobre el sentit de la vida (en sentit ample i específicament la pròpia) que, sincerament, no sabria precisar en quin moment concret va començar, ja que, en certa manera, tinc la percepció que m’ha anat acompanyant durant el meu trajecte vital, fent-se més emfàtica i intensa en els darrers anys. Per tant, tot i que el catecumenat esdevé l’inici d’un camí, personalment, per a mi, també és la culminació d’un procés.

M’apropo a Déu des de la necessitat de viure la meva experiència vital des de la pau interior i espiritual. I des de la intuïció que aquest anhel només serà assolit en la mesura en la qual sigui capaç de transcendir la simple individualitat aïllada per tal d’entendre’m i explicar-me a partir de realitats eternes, ahistòriques i atemporals que m’acompanyen, em conformen i em superen, però que, alhora, es manifesten en la nostra quotidianitat en la més absoluta senzillesa: l’amor sincer i desprès per la família i els amics, la bellesa que ens envolta arreu o la serenor que ens envaeix quan prenem consciència de quin és el nostre sentit existencial. En essència, tots aquells intangibles que escapen a la simple anàlisi lògica i només podem copsar a partir d’altres fonts de coneixements oblidats en el món actual.

En aquest sentit, doncs, no escapa a la meva recerca espiritual un profund desencís davant l’actual i hegemònica visió de l’Ésser humà, a partir de la qual hem maldat per investir-nos la naturalesa de subjectes de coneixement i llibertat absoluts i, conseqüentment, hem caigut en el parany de confondre la nostra racionalitat amb la veritat en majúscules. Vivint, d’aquesta manera, immersos en un individualisme nihilista que ens ha conduït a una espiral d’autodivinització en la qual no només apartem a Déu sinó que ens neguem a nosaltres mateixos.

Un escriptor italià va dir que la vida hauria de ser en molts aspectes una preparació per a l’eternitat i que per tant ancorar-nos en els aspectes simplement biològics i mecànics de l’existència era un greu error de l’estil de vida modern. De fet, error de gran profunditat perquè hem acabat hipotecant el nostre concepte de felicitat només a aquesta satisfacció immediata.

En essència, ens hem entestat a oposar-nos a la nostra precarietat i fragilitat i omplim el buit existencial generat produint de forma deshumanitzada i consumint com a criatures perdudes i consentides, limitant-nos a interpretar el món exclusivament des de paradigmes economicistes, utilitaristes i mecanicistes i la realitat és que, molt sovint, ha estat justament aquesta aproximació a la vida la que ens ha abocat al més gran dels desencisos.

I ara, seguim endavant, content de continuar el camí amb la meva filla que rebrà la comunió i esperançat de poder compartir aquesta experiència amb ella i amb tota la família.

Nous membres al Centre de Pastoral Litúrgica

Lino Emilio Díez i Daniel Palau, nous membres del CPL. 

El dimarts 23 de juny es va celebrar telemàticament l’Assemblea General Ordinària del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona.

L’Assemblea va aprovar l’exercici econòmic de 2019, i va designar Gabriel Seguí com a director de la col·lecció Cuadernos Phase. La col·lecció ha estat dirigida durant molts anys per Mn. Josep Urdeix, membre del CPL des de 1961,del qual ha estat president del 2002 al 2008, i a qui se li va agrair el seu treball al front de Cuadernos Phase.

Un dels punts aprovats per una amplíssima majoria ha estat la incorporació de dos nous membres al Centre de Pastoral Litúrgica:

  • Daniel Palau Valero és capellà del bisbat de Sant Feliu de Llobregat. Rector de Corbera. Director de la Càtedra de Teologia Pastoral Arquebisbe Josep Pont i Gol. Cap de departament de teologia sistemàtica de la Facultat de Teologia de Catalunya. Director de la col·lecció Pastoral.doc
  • Lino Emilio Díez Valladares és religiós sacramentí i capellà. Rector de la parròquia de Nuestra Señora del Santísimo Sacramento de Madrid. Professor a l’Instituto Superior de Pastoral (U.P. de Salamanca). Va ser membre del Secretariado Nacional de Liturgia. És membre del Consell de Phase, col·laborador de Missa Dominical i membre de l’equip responsable de Galilea.153.

Per a més informaició, podeu consultar el web del CPL.

Trobades d’animadors de cant

Enguany celebren els 50 anys d’existència. 

 

Els organitzadors de les Trobades d’animadors de cant per a la litúrgia, que se celebren des de fa 50 anys cada estiu a Montserrat, són ben conscients de la realitat sanitària actual, i per això estan preparant les Trobades amb molta il·lusió i alhora amb totes les mesures de prevenció, atents sempre a les indicacions que les autoritats sanitàries i del Monestir facin a cada moment.

Per aquest estiu hi haurà tres tandes, amb les següents dates i direccions musicals:

  • I Trobada – 20 al 25 de juliol, amb l’Óscar Payá
  • II Trobada – 3 al 8 d’agost, amb la Cinta Ollé
  • III Trobada- 10 al 15 d’agost, amb l’Esteve Costa

En tots els casos, la ponència formativa anirà a càrrec del pare abat, Josep M. Soler, sobre “Pistes per a una participació activa i fructuosa en la litúrgia”.

Els interessats a participar-hi, han de fer la inscripció al formulari del web de les Trobades, o bé, escriure un correu electrònic a trobadescant@abadiamontserrat.net. El termini per fer les inscripcions és fins al 3 de juliol. A partir d’aquell dia es confirmarà als inscrits la seva participació i se’ls indicarà com fer el pagament.

Un curs molt diferent

Com s’ha viscut la pandèmia al món educatiu? Ens ho explica en primera persona el Jaume Codina, professor de Religió.

»Aquest curs l’hem acabat d’una manera molt diferent a com estava previst de fer-ho. De sobte, un dijous de març les nostres vides van canviar. Ens van dir que estaríem dues setmanes sense classe. Tothom confiava que això s’allargaria fins a Setmana Santa, però la realitat, com tots sabem, ha estat una altra. I aquesta realitat tots l’hem viscuda com bonament hem pogut. En el meu cas compartint, aprenent i pregant.

El compartir ha començat amb la família. En termes escolars, a casa som dos docents i dos alumnes. Els petits han estat més herois que els adults en el nostre cas, perquè no vam poder sortir de casa fins a la vigília de la Mare de Déu de Montserrat. En aquest dies vam haver de reorganitzar espais i funcionalitats. Passada Setmana Santa, al reprendre el curs escolar d’una manera que tothom veia que seria llarga vam haver de compartir els mitjans tecnològics que teníem a casa per poder connectar-nos a totes les classes i reunions que tots teníem. Disposavem d’un ordinador i d’un mòbil amb connexió a internet. Establien torns prioritzant les connexions i intentant arribar a totes les tasques. I d’aquesta manera hem aconseguit acabar el curs amb èxit.

Aquest compartir ha continuat amb els companys docents de l’Institut. A nivell de Departaments didàctics vam anar treballant la manera de reorganitzar les classes. Vam preveure diferents escenaris i finalment l’Institut ens va poder dotar a tots d’un correu corporatiu des del qual articular les nostres classes.

També ha continuat amb la resta de docents. Des de diferents entitats s’han ofert cursos i espais de trobada virtuals. En el nostre cas particular, la Delegació d’Ensenyament del Bisbat, que està oberta a tot el professorat cristià, ha continuat de manera virtual les activitats presencials previstes possibilitant-nos uns moments de trobada, pregària i formació que han tingut una bona acollida i participació.

La vida contínuament és aprenentatge i hem après molt en aquests dies. Ha estat un trimestre on, modestament, ens hem fet experts en noves tecnologies. Però també hem pogut conèixer-nos més els uns als altres i comprendre més les realitats personals del nostre alumnat i de les seves famílies. L’alumnat ha tingut diferents respostes en funció dels seus contextos.

No obstant, en aquest trimestre, hagin fet el que hagin fet, tot l’alumnat ha après molt. En aquests dies de confinament ha vist com la vida, de sobte, canvia i ho paralitza tot bruscament; ha pogut endinsar-se en la seva interioritat i, segurament, amb el pas dels anys, recordarà aquests moments i en traurà aprenentatges que li serviran per enfrontar millor les situacions canviants que es trobarà a la seva vida.

La pregària s’ha fet més present aquests dies en la nostra vida i, sobretot, la pregària en família. En el nostre cas les vespres i el rosari. Des d’una perspectiva creient, tota la nostra vida ha de tenir un sentit. El que ha passat aquests dies necessàriament ens interroga. Al principi era recurrent comparar el confinament -quarantena- amb la Quaresma i la seva fi amb la Pasqua. Després vam haver de viure les celebracions de la Setmana Santa -missa crismal i tridu pasqual- així com la vigília i la festa de la Mare de Déu de Montserrat pels mitjans de comunicació. La comunió espiritual ha estat una gran regal per aquests dies. El poder tornar a trepitjar la parròquia i combregar físicament ens convida a tornar renovats a la nostra vida de cada dia.

Jaume Codina i Esmet.
Professor de religió i moral catòlica.
Institut Les Vinyes de Cubelles.

El Jaume, al seu institut, de barracons

El Corpus de la pandèmia

Al centre de la festa, Jesús Eucaristia. 

La solemnitat del Santíssim Cos i Sang de Crist del passat 14 de juny la recordarem sempre amb les afectacions pròpies del desconfinament. Això pot haver enfosquit una mica els aspectes de major lluïment, com ara la realització de les catifes de flors o les processons, tot i que, per altra banda, ha permès de focalitzar l’atenció en el protagonista: la presència real de Jesús a l’Eucaristia, veritablement digna de veneració per aquest motiu. Ha estat també ocasió de subratllar el significat de caritat plena del cos i la sang de Crist, que s’ofereix per tots nosaltres, amb la col·lecta de Càritas Diocesana en el Dia de la Caritat

En aquest marc, les celebracions de diumenge passat s’han realitzat de manera diversa als diferents arxiprestats de la diòcesi. A la Catedral de Sant Llorenç, engalanada amb detalls de la decoració floral pròpia de la festa, el bisbe Agustí Cortés va presidir la missa de les 12h i, un cop acabada, hi hagué un acte de veneració a l’interior de la catedral. Com ja és tradició, des del dijous 11 de juny hi havia l’ou com balla al petit jardí de la sagristia, al Passatge Penedès i al pati de l’antic local del CAU, en el mateix passatge, es va confeccionar una catifa de flors. 

A l’Arxiprestat de Vilafranca no es fan actes populars amb motiu de Corpus, però sí que es va celebrar litúrgicament, com cada any: a la Basílica de Santa Maria, el dijous anterior es va fer una pregària amb exposició del Santíssim i el diumenge al migdia, al final de la missa major, una processó per dintre de l’església amb el Santíssim. 

A les parròquies de Gavà de Santa Teresa i Sant Pere es van realitzar processons a l’interior del temple i es van confeccionar catifes florals. A la de Sant Pere, va ser el primer dia de retrobament amb els escolans, després del confinament. 

A causa de l’epidèmia, a Castelldefels no es van poder realitzar les monumentals catifes a les places de l’Església i de Joan XXIII, ni la processó pels carrers de la ciutat. Tanmateix, es va realitzar una adoració eucarística especial a les 18h del diumenge, a la Parròquia de Santa Maria, i a l’església de Montserrat, una benedicció amb la custòdia a l’atri del temple. 

Al Prat de Llobregat, des de dijous fins a diumenge van tenir l’ou com balla que fa diversos anys que s’instal·la a la Parròquia de Sant Pere i sant Pau, i des de dissabte al migdia dues catifes en representació de les entitats que altres anys l’oferien al llarg de la processó pels carrers del centre del Prat. 

Tot i que a totes les misses hi va haver un signe d’adoració eucarística, l’eucaristia de les 19h a Sant Pere i sant Pau va ser la més “solemne”, concelebrada per tots els preveres de la parròquia. Al final es va fer una petita processó eucarística fins a l’atri de l’església on hi havia les dues catifes i al retorn de la custòdia una parella de capgrossos i una de gegants van fer els balls d’honor abans de la benedicció final (la televisió local del Prat ha realitzat un breu reportatge que podeu mirar aquí). 

Al Santuari del Sant Crist de Piera es va realitzar una exposició del Santíssim el diumenge, a les 18h i a l’Arxiprestat d’Anoia no hi va haver cap acte extraordinari, en suspendre’s les catifes de flors a Sant Sadurní

El Corpus a Sant Vicenç dels Horts ha estat molt senzill: a la Parròquia de Sant Vicenç Màrtir va haver un acte de veneració amb el Santíssim sagrament al final de l’eucaristia de les 12h, amb cants, pregària, silenci, la poesia “Raïms i espigues” de Mn. Cinto Verdaguer, processó per l’interior del temple i finalment, benedicció eucarística. 

La majoria de les parròquies de l’Arxiprestat de Montserrat han fet, després de l’eucaristia, amb la custòdia damunt l’altar, una estona d’adoració, silenci i pregària, textos i moments de música. En algunes també s’ha fet una processó dins l’església acompanyada amb cants. L’adoració s’acabava amb la benedicció. L’únic lloc on s’ha fet una catifa de flors, preciosa, ha estat a la Basílica de Montserrat, al corredor central. 

A l’Arxiprestat de Garraf es va celebrar amb un signe o un altre a cada parròquia, com ara catifes a l’interior dels temples, o benediccions amb el Santíssim als atris. Així va ser, per exemple a Sitges, on, a la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla, es va realitzar una processó molt reduïda, fins a la Plaça del Baluard, amb la catifa allà confeccionada i el toc de grallers.

A només dos metres de tu

Corpus Christi, Dia de la Caritat. 

Què són dos metres? Fes dues passes i ja els tindràs. Malgrat la distància, milers de persones ens necessiten més a prop que mai: omple aquesta distància amb solidaritat. Aquest és el missatge de Càritas en aquesta Setmana de la Caritat que culmina el proper diumenge, festivitat del Corpus Christi.

La col·lecta d’enguany per aquesta celebració, sota el lema #Anomés2Metres, preten recollir recursos per cobrir les necessitats dels més vulnerables que, en la situació sobrevinguda de la pandèmia, han resultat més afectats encara.

En aquest moment de l’any sempre Càritas ofereix també la Memòria de les seves activitats de l’any anterior. Enguany, al parlar de la tasca desenvolupada durant el 2019, inevitablement, la perspectiva ve marcada a més per la crisi del 2020, i aquesta realitat l’han reflectida amb l’expressió “plou sobre mullat“.

El balanç de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat identifica que més de 5.000 llars i prop de 14.000 persones s’han beneficiat de l’acció de Càritas. D’aquestes:

  • 648 persones (995 llars) a l’Alt Penedès
  • 945 persones (2.986 llars) al Baix Llobregat
  • 067 persones (1.153 llars) al Garraf
  • 279 persones (105 llars) a una petita part de l’Anoia.

Pots consultar també el Full extra de Càritas del proper 14 de juny 2020

És temps d’esperança

Laura Giménez ens ofereix la seva vivència de la pandèmia de la Covid-19 com a professional sanitària.

»Porto 10 anys acompanyant persones malaltes que pateixen, però és el primer cop que ho faig en situacions d’una emoció tan intensa, enmig de l’huracà d’aquesta pandèmia. Tot ha estat frenètic i diferent al que estava acostumada.

En una cara de la moneda he vist la por, la soledat, el sentiment d’abandó, la culpa, la incertesa, la ràbia, la tristesa, l’esgotament… i en l’altra la lluita, gestos i paraules de suport mutu, la comprensió, l’agraïment, sentiments d’amor, de consol, de dignitat, de reconeixement…

Dues cares d’una mateixa moneda, vivències intenses en un mateix viure que donen pas a aquest huracà de sentiments a flor de pell, pors, compassió, límits, fortaleses, incerteses…

Ha estat un temps de nuesa: És impossible no reconèixer que hi ha alguna cosa que ens supera, que no controlem, i dono gràcies a Déu que, malgrat això, m’ha mobilitzat per actuar amb serenitat.

Davant aquesta nuesa l’únic vestit que ha donat bellesa a la meva estètica humana ha estat un, confeccionat amb l’Amor de Déu i els valors de l’Esperit. Estic contenta d’haver estat testimoni de tanta bellesa a peu de llit: he pogut veure en els meus companys, en les famílies i en els pacients la major mostra d’Amor, de veritat, de tendresa i de desitjos de donar, d’estar, ni que sigui virtualment, de tenir cura, de perdonar, agrair, acariciar, consolar…

Aquest sofriment compartit ens ha mobilitzat des de la unitat. Tenim més recursos dels que ens pensem. Poques vegades he vist amb tanta claredat, amb tanta potència i amb tanta veritat, com l’amor travessa el sofriment i ajuda a vèncer-lo i a ser millors persones. Alguna cosa en el nostre interior ens ha mobilitzat i hem actuat perquè ho hem vist necessari i ho hem fet amb determinació, decidint que valia la pena, que tenia sentit fer-ho!

El que més valoro és que, tot i la por, el sentir la tristesa i la desesperança d’altres i la meva pròpia, i el no poder donar respostes, hi ha quelcom, ben profund, que permet que la moneda es capgiri i em faci veure el costat que sosté l’ésser humà, encunyat amb l’Amor més íntim, en els gens més insospitats. Per tot això miro el cel i dono gràcies a Déu perquè així ens ha creat: amb una bellesa i un amor infinits.

Un cop afrontat l’huracà, revisem els danys. S’observa i es viu un patiment diferent, conseqüència de l’impacte i la pèrdua. En el dia a dia escolto expressions que mostren cansament, la injustícia viscuda, l’ansietat… Es parla d’estrès posttraumàtic, de depressió, de divorcis, de violència… i veig que es conserva la por amb matisos diferents, sumant les seqüeles d’allò viscut. I em pregunto: On posem l’esperança? La conservem o l’hem perduda? El nostre diàleg interior permet que la moneda es capgiri?

Sóc cristiana, conec la resurrecció i estic cridada a donar testimoni d’ella amb la realitat de la meva vida. Ara tinc la força d’aquesta experiència tan intensa i afronto el present amb la meva fragilitat i de vegades em sorprenc amb ràbia interior o amb tristesa… però puc agafar-me a la Veritat de Déu, que a més he vist que la portem en els gens, i sé que podem donar una resposta d’amor espontània i quan em venç la por sempre està l’esperança que la moneda es capgiri. L’Església com a bona Mare m’ha guiat al llarg de la meva vida i del compartir en la meva comunitat per descobrir-ho. Per tot això dic: és temps de ESPERANÇA.

Laura Giménez
Servei d’Atenció Espiritual i Religiosa (SAER)
Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Davant la crisi industrial i laboral a Catalunya

Els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense han emès una nota conjunta. 

 

El sofriment personal i familiar que ens està provocant la pandèmia del Covid-19 s’hi ha afegit una nova crisi de gran importància social i econòmica, provocada pel tancament d’empreses i plantes de producció, com és el cas de l’empresa Nissan a Catalunya. Aquest és el detonant de la nota que han fet pública dimarts 9 de juny els bisbes de les deu diòcesis amb seu a Catalunya.

“Davant el patiment provocat per aquesta crisi, l’Església no pot romandre insensible al dolor que pateix la societat, persones i famílies, a conseqüència de conjuntures econòmiques i socials”, diuen els bisbes, que desitgen transmetre un missatge, desglossat en nou punts, per mirar el futur amb esperança.

Llegiu la nota íntegra al web de la Conferència Episcopal Tarraconense.

Comunicat als diocesans del bisbe Agustí

Unes paraules de proximitat per acompanyar avisos i informacions per al futur proper.

Un cop superada l’etapa més restrictiva de l’estat d’alarma exigit per la pandèmia de la Covid-19, el bisbe Agustí ha volgut adreçar-se als preveres, diaques, religiosos i laics amb un comunicat que encoratja i orienta els ànims dels fidels en la present situació, a més d’acompanyar una sèrie d’avisos i notificacions d’actes per al futur proper. Podeu consultar íntegrament el comunicat i les informacions concretes en aquest enllaç.

Després d’expressar el desig “de veure’ns i saludar-nos com a germans que s’estimen i anhelen els signes visibles de germanor”, el bisbe vol recordar alguns missatges que considera oportuns, ara que en moltes parròquies i comunitats es reprèn l’activitat pastoral.

  • Una crida a creure, esperar i estimar, amb el ressò de les paraules de Jesús “no tingueu por, tingueu confiança, jo he vençut el món” (Jn 16,33).
  • “La mirada que l’Esperit dirigeix vers les crisis i els sofriments, tot i ser ben realista, descobreix en les mateixes dificultats grans possibilitats de creixement, de progrés humà i espiritual”, recorda en segon lloc.
  • La pregària és el camí per assolir aquesta mirada de l’Esperit, perquè la pregària és “diàleg d’amor arrelat a la vida”.
  • El significat dels actes comunitaris programats, ara i per al proper curs, és que “som comunió i així hem de caminar sempre”.

Les informacions adjuntes fan referència als següents temes:

  1. Solemnitat del Santíssim Cos i Sang de Crist (Corpus Christi), 14 de juny de 2020. Eucaristia presidida pel bisbe Agustí a les 12h, a la Catedral de Sant Llorenç. Campanya de Càritas Diocesana “A només 2 metres de tu”.
  2. Trobada amb els preveres i diaques per a la renovació de les promeses sacerdotals i celebració dels aniversaris sacerdotals. Dimecres 1 de juliol, a les 11.00 h., a la Catedral de Sant Llorenç.
  3. Celebració de l’Eucaristia en memòria dels difunts de la pandèmia de la Covid-19, dissabte 25 de juliol, a les 20.00 h., a la Catedral de Sant Llorenç.
  4. Trobades presencials de final de curs:
    • 25 de juny. Reunió d’arxiprestos de les dues Vicaries.
    • 2 de juliol. Reunió de delegats.
    • Les reunions dels Consells Presbiteral i Pastoral Diocesà previstes per al mes de juny s’han traslladat als dies 15 i 17 d’octubre de 2020, respectivament.

El vídeo del papa – juny 2020

Pels qui pateixen dificultats.

 

Aquesta és la intenció de pregària del papa Francesc en aquest mes de juny:

Preguem perquè aquells que pateixen trobin camins de vida, deixant-se tocar pel Cor de Jesús.

Moltes persones pateixen per les greus dificultats que pateixen.

Nosaltres podem ajudar-les acompanyant-les per un camí ple de compassió que transforma la vida de les persones i les apropa al Cor de Crist, que ens acull a tots en la revolució de la tendresa.

Preguem perquè aquells que pateixen trobin camins de vida, deixant-se tocar pel Cor de Jesús.